Una vila en perill constant

Amb l’arribada a Cocentaina dels primers pobladors cristians (majoritàriament catalans i aragonesos), la població islàmica o mudèjar va ser desposseïda de cases i terres, a més de ser obligada a confinar-se extramurs al barri del Raval que es situava al sud-oest de la població. La convivència entre vencedors i vençuts es tornà aleshores cada vegada més hostil: es van succeir diverses revoltes, alçaments i guerres, tant amb el Regne de Granada com el de Castella. L’episodi més recordat es remunta a l’estiu de 1304, quan l'exèrcit de Granada, amb l’ajuda dels mudèjars, va dirigir un atac contra la vila, que va quedar totalment devastada pel foc. I és des d’aleshores que els habitants de la vila de Cocentaina reben el conegut malnom de «socarrats».