Una vila emmurallada

El procés de construcció de la muralla va ser molt lent i es va allargar durant dècades. Aquesta era una terra de frontera amb el Regne de Granada i el de Castella, i el perill d’una revolta o atac a la vila va ser costant, de manera que des d’un primer moment es va obligar la població a bloquejar urgentment els carrers exteriors, tancar els horts i elevar els murs de les cases. A finals del segle XIII, s’iniciarà la construcció de la muralla amb el sistema anomenat de tapiera, una tècnica que consistia en l’ús d’un motle recuperable dins del qual s’abocava terra mesclada amb calç i pedres de diferent grandària. Aquests materials es premsaven dins del motle i anaven formant-se els murs a base de tapiades.